dilluns, 26 d’octubre del 2009

Poesia tonta

Nuestra maestra de castellano nos ha leido una poesia, se decia poesia tonta.

Mama quiero ser de plata , hijo tendras mucho frio.
Mama quiero ser de agua , hijo tendras mucho frio.
Mama me dibujas en tu almoada, eso si ahora mismo.


Esta poesia es tonta porque algunas palabras no tienen sentido.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

que poesia MIREIA

19 de desembre del 2009, a les 3:18
Montse ha dit...

Jo la trobo curiosa i divertida si m'imagino la mare dibuixant-lo al seu coixí.
Tonta, tonta, no. És com un joc de paraules o d'idees.

3 de gener del 2010, a les 5:48

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)